Metodologia
Fins l’any 2000 aproximadament en el nostre àmbit, l’enfocament havia estat molt centrat en el model vulnerabilitat/risc que ens acabava portant a parlar de patologia, o a entendre i posar la mirada en les carències.
La visió des de la neuroeducació canvia l’escenari. El paradigma del cervell emocional amb un enfocament de la connectivitat i la neuromodulació ens ofereix un model que busca desenvolupar les fortaleses. Això està en consonància amb la feina que volem fer, basada en la prevenció i centrada en les capacitats i els recursos de la persona, que seran els que possibilitaran el canvi.
Les diferents teories sobre el sistema nerviós, en les que basem l’acompanyament que oferim a les famílies, ens han aportat una nova mirada sobre les persones, entenent que en lloc de parlar de persones difícils, hem de parlar de persones desregulades i de poder plantejar una intervenció més integral i integradora alhora.
En aquest àmbit és important poder traslladar aquestes nocions a les famílies, sobretot en contextos fràgils, perquè les experiències adverses dels adults no tinguin un paper tant definitiu en el desenvolupament dels infants. En definitiva, estem parlant d’ajudar a construir resiliència.
Dins d’aquesta paradigma, un altre aspecte bàsic és poder revisar quines són les estratègies de criança necessàries per afavorir un “apego” o aferrament segur. Aquest és la base d’un desenvolupament saludable ja que és un sistema regulador de l’estat emocional. Així doncs, cal entendre i sobretot vivenciar com la regulació de l’adult, permet o no a l’infant regular-se a sí mateix. Parlem, doncs, de coregulació.
Per altra banda, és important destacar que la tasca que realitzem l’equip de l’entitat es fa a través de la vinculació afectiva, posant èmfasi en crear un vincle sòlid, de confiança i sense prejudicis. És mitjançant aquesta relació que es comencen a articular processos educatius, terapèutics i restauratius.
En aquest sentit, la intervenció amb els infants es fa treballant des del quotidià que aporta rutines i hàbits que ajuden els infants a regular-se i a trobar entorns segurs en base als quals interactuar amb el món, els/les altres i reconèixer aptituds i límits.
Properament, i seguint atentes a les necessitats que observem en infants i famílies, tenim previst incorporar nous recursos vinculats a la integració sensorial que permetin a infants estimular els centres perceptius, canalitzar l’expressió d’impulsos i emocions, fer una tasca d’integració d’aquests estats i consolidar les bases d’aprenentatge.